Protegeix al teu gos de la Leishmaniosi

La Leishmaniosi és una malaltia causada per un paràsit sanguini anomenat Leishmània. Es transmet a través d'una espècie concreta d'insecte, el flebòtom, que el paràsit necessita per passar d'un gos malalt a un de sa. Els gats rarament són afectats. Aquest insecte acostuma a viure en zones humides, on es reprodueix (des de la primavera a la tardor, quan les temperatures són més agradables). Gràcies a les característiques del clima mediterrani, està estès per la nostra geografia, el que facilita el contagi de la Leishmaniosi.

Aquesta malaltia pot afectar a qualsevol gos, sense importar la raça o l'edat, i es troben casos tant en zones rurals com a ciutats, encara que és cert que la proximitat d'àrees on el mosquit pot viure (camp, zones boscoses, parcs i jardins) pot incrementar les possibilitats d'entrar en contacte.

És una malaltia que es presenta de moltes maneres diferents. Des del nostre centre veterinari de l'Eixample de Barcelona t'expliquem les més comuns:

• Problemes de pell: alopècies al voltant dels ulls / orelles / musell, caspa, mala qualitat del pelatge, o ungles excessivament llargues.
• Cicatrització: petites ferides que mai acaben de tancar bé, úlceres o sagnat del nas.
• Sang: anèmia (genives pàl·lides)
• Ronyons: a vegades s'acompanya d'una insuficiència renal, fet que dificulta el tractament i afegeix símptomes al quadre, com pot ser l'augment del consum d'aigua i la micció.
• Artritis: pot produir coixeses.
• Ulls: inflamació de la cambra anterior de l'ull.

El diagnòstic en general és ràpid mitjançant un test de sang. Només en alguns casos complicats es poden obtenir falsos negatius en aquest test (gossos que, tot i portant la infecció, el test dóna negatiu) pel que si se segueix sospitant de leishmània, es requereixen proves addicionals com obtenció de medul·la òssia o PCR. Sovint, quan una malaltia no evoluciona favorablement amb el tractament habitual, o té una recaiguda sense motiu aparent, se sospita de l'existència de Leishmaniosi darrere del quadre.

Un cop infectat, es considera que el paràsit no s'elimina del cos, tot i poder eliminar els símptomes de malaltia. Per això cal que el gos que l'ha patit continuï amb revisions i anàlisis periòdiques per tal de detectar de forma precoç un possible rebrot. D'aquesta manera, podem gaudir d'una mascota feliç durant molt de temps. 

Mesures de prevenció contra la leishmaniosi canina

Tot i els esforços, la recuperació és més difícil a un percentatge de casos que no s'agafen a temps o s'han complicat amb una fallada renal. Després del tractament inicial, passem a un tractament de manteniment i revisions periòdiques per assegurar-nos de que tot va bé, i que no hi ha una recaiguda. Perquè malauradament, la medicació no elimina el paràsit completament; aquest crea formes de resistència que romanen latents i poden fer eclosió amb el temps, per exemple, aprofitant una baixada de les defenses per una altra malaltia o per estrès.

Hi ha certes mesures preventives que ajuden a evitar el contagi:

• Collar repel·lent de mosquits (no tots els collars antimosquits serveixen com a repel·lent del flebòtom).
• Evitar passejos prop de les àrees amb bassals o aigua estancada, des del capvespre fins al matí, quan no fa tanta calor i el mosquit és més actiu.

I mesures per reduir la possibilitat de patir la malaltia en el cas de ser infectat:

• Vacunació contra la leishmània.
• Xarop immunomodulador.

En cas de sospitar que la teva mascota s'ha contagiat d'aquesta malaltia, t'aconsellem concertar quan abans una visita a la nostra Clínica Veterinària Borrell de l'Eixample de Barcelona per realitzar un examen. Moltes vegades, els propietaris noten que està perdent pes tot i que mengen bé, una lleugera diarrea, intolerància a l'exercici o que té mal aspecte en general (pelatge sec, color mat i apagat, caspa). Amb una exploració, es determinarà si cal realitzar més proves complementàries per descartar aquest procés.

Tot i que la malaltia és greu, un tractament adequat i a temps, pot combatre el paràsit i només haurem de revisar de tant en tant al teu gos. En molts pacients, passa a ser una malaltia crònica amb la qual es conviu.